Reflexions...

Bé, fins ara el anàlisis de la Perspectiva Constructivista m’ha permès englobar i emmarcar el Projecte de la UEC i sustentar la seva practica, entenent l’aprenentatge com un procés intern de construcció del coneixement que suposa una reorganització d’estructures o esquemes cognitius que ja existien abans en l’estudiant.

Però…això vols dir que les Tècniques, eines, estratègies que utilitzem seran totes de caire constructivista?

Potser estic cometent un error , però al igual que no podem dir que sols hi ha una intel·ligència (cognitiva) i que estem formats per molts tipus d’intel·ligència, també crec que tot i sustentar el Projecte amb una perspectiva, existeixen instruments molt interesants en altres disciplines que hem d’observar, analitzar i agafar per la nostra practica si considerem oportuns. 

Parlo ara de la Perspectiva conductista, un model que el que intenta és modificar els patrons de conducta des adaptats mitjançant l’aplicació dels principis d’aprenentatge al manipular les recompenses i càstigs ambientals.

Com podeu imaginar, la població de la UEC de manera força generalitza, té dificultats important de conducta, derivades del seu entorn socio-familiar o d’algun tipus de trastorn.

Pel que he estat llegint i m’he anat informant Tècniques Conductistes son molt utilitzades en aquests casos i de ben segur us sonaran: La imaginació emotiva, el reforç positiu,  la extinció, l’autocontrol..etc.

CREC QUE LES TINDRÉ EN COMPTE EL MOMENT QUE TOQUI FER RECERCA DE RECURSOS.

Bon divendres!