MODEL EDUCACIONAL - CONSTRUCTIU

Com tot Projecte que es porti a terme, és imprescindible la existència d’una teoria que sustenti la practica. En base a aquesta teoria o model que la emmarqui es generaran instrument que permetin assentar les bases d’allò que estem portant a terme.

En el meu cas, i com ja he introduït en la entrada anterior, l’enfocament constructivista avarca totes les idees que genera aquest model son per mi d’un gran interès aplicatiu.

Durant tot el procés d’estudi a la UOC hi ha hagut un autor que sempre ha estat present en els meus treballs, és el Carles Monereo.

Avui farem referencia a un dels llibres que ha escrit junt a Isabel Solé (1999) en el que descriu aquest model: 

C. Monereo, I.  Solé. El Assesorament Psicopedagògic: Una perspectiva Professional i Constructista. (1999) Alianza Editorial

Segons els autors, el Model Educacional-Constructiu considera que l’aprenentatge és un procés intern de construcció del coneixement que suposa una reorganització d’estructures o esquemes cognitius que ja existien abans en l’estudiant.

Es interessant a més com detallen que el Model Constructivista atorga a l’assessorament psicopedagògic unes idees  pròpies.

• La importància de que el desenvolupament humà és un procés permanent de culturització, es a dir, l’aprenentatge és el motor del desenvolupament.

• Altre tema molt important i que a nivell professional puc veure la seva certesa des de ben a prop, és que la interacció entre els agent mediadors es produeix en un context social.

• El resultat d’una baixa qualitat d’interacció social pot  donar peu a dificultats en el aprenentatge i el desenvolupament de les persones. Això afecta al coneixement i a les operacions mentals, que moltes vegades es tornen rígides i rutinàries. Moltes vegades diem que es tracta de nens i nenes “poc estimulats socialment.

• I finalment la importància de mediadors especialitzats en la visa d’aquestes personetes: professors, educadors...etc. professionals necessaris per guiar el camí dels infants o joves, per tal de proporcionar-los estratègies d’abstracció i autonomia.

L’alumnat de la UEC generalment prové de contextos socials des estructurats, amb vincles febles, amb autoritats rígides, amb aprenentatges vitals pobres, amb experiències familiars delicades.... el resultat de molts d’aquests casos son nens i nenes amb unes necessitats socials, emocionals i personals no catalogades, però tan o més important com les NEE especifiques.

Es més, quan aquests factors s’agreugen el resultat poden ser trastorns  (personalitat, conducta...etc) més greus.

Es per això, que cal promoure i atorgar molta importància als agent professionals, qui a la vegada han de saber detectar les necessitats individuals i buscar estratègies i eines de resolució d’aquestes,  que permetin fer un treball de modelatge, millora i canvi en els infants i joves.

Ara que he llegit tot de nou, crec que potser us he fotut un “rollo”. (jejej), però realment crec que aquest model es capaç de canviar moltes coses i construir camí millor.

BON DIMECRES MATINER ;)